CONTROL D'ESFINTERS

El control dels esfínters és una de les fites que l'infant ha d'assolir amb el temps i que forma part del seu desenvolupament integral. És un procés vital que comportar un gran aprenentatge i temps. També influirà maduració dels músculs que s'encarreguen de fer possible, el control tant de l'esfínter urinari com l'anal. 

El control dels esfínters és una capacitat fisiològica que permet a l'ésser humà controlar els esfínters tant pel dia com a la nit. Els permet ser conscients i reconèixer la necessitat d'anar al lavabo.

És un procés que es dona progressivament durant els primers anys de vida de l'infant (s'inicia el voltant dels divuit mesos), i en la majoria dels casos entre els 2 i 4 anys ja han adoptat aquesta nova capacitat. No obstant això, cal tenir present que cada infant té un ritme de desenvolupament diferent. Caldrà ser comprensiu i respectuosos amb aquest i entendre que hi ha més d'un factor que intervé en el desenvolupament d'aquesta habilitat fisiològica. Podem trobar diferents estratègies, que podria afavorir el desenvolupament de la musculatura i així mateix, comportar l'adquisició del control dels esfínters.

TRASTORNS RELACIONATS AMB EL CONTROL D'ESFÍNTERS

ENURESI (incontinència urinària diürna i nocturna)

L'enuresi és una afecció caracteritzada per la incapacitat de controlar l'esfínter urinari, comportant l'emissió involuntària d'orina a una edat en què la majoria dels infants, ja ho controlen amb normalitat. En la gran majoria dels casos la incontinència urinària és nocturna (enuresi nocturna). No obstant pot produir-se durant el dia. Fins als sis anys no es considera necessari iniciar un tractament. Les causes poden ser adverses. Algunes d'elles són:

• Factors genètics

• Problemes psicològics (estrès) / problemes emocionals.

• Regressió (per la benvinguda d'un nou germà, canvi de domicili, inici del curs escolar...).

ENCOPRESI incontinència fecal diürna i nocturna)

L'encopresi és una afecció caracteritzada per la incapacitat de controlar l'esfínter anal, comportant l'expulsió repetida i involuntària de femta (deposicions) en llocs inapropiats o al bolquer a una edat en què la majoria dels infants, ja ho controlen amb normalitat (4-5 anys). Algunes causes més habituals són:

• Restrenyiment persistent

• Situacions d'estrès

• Alteracions emocionals.

En la majoria dels casos, va acompanyat d'enuresi nocturna.

D'una banda, trobem dos tipus segons les seves característiques:

• Encopresi amb estrenyiment: es caracteritza per un estrenyiment crònic, de deposicions poc freqüents i retenció d'aquestes.

• Encopresi sense estrenyiment: és degut a no ensenyar a l'infant l'hàbit de control de l'esfínter anal.

D'altra banda, podem classificar-les segons el moment d'inici del problema:

• Encopresi primària: en cap moment ha après la capacitat de controlar l'esfínter anal.

• Encopresi secundària: apareix després d'haver adquirit l'hàbit.

SIGNES / SENYALS PER ADORNAR-NOS DE QUE JA ESTA PREPARAT PER RETIRAR EL BOLQUER

La figura adulta te un rol fundamental en aquest procés de canvi i adquisició d'una nova habilitat. Ha d'acompanyar a l'infant, oferint un seguit de recursos / estrategies útils per anar treballant la musculatura dels esfinters. No obstant això, cal que respecti i entengui que cada infant te un ritme de desenvolupament diferent. L'observació serà una eina clau per ajudar-nos a saber si ja esta preparat per deixar enrrera el bolquer. Ja es veu preparat per anar a l'orinal i es capaç d'identificar quina necessitat te (fer de ventre o orinar). Algunes de les senyals que ens podrien indicar que esta preparat per aquest canvi, son: 

• Veure que té interès per asseure's al vàter (ens vol imitar a l'hora d'anar al lavabo, ens fa preguntes sobre el tema,...). 
• Si s'aixeca eixut després de la migdiada o al matí en despertar-se
• Si sap identificar quan te pipí o caca i ens ho diu.
• Expresa incomoditat al portar el bolquer posat (intenta treure's-el o et fa entendre que no està còmode amb ell). 
• Te interès per utilitzar la roba interior. 

PAPER DE LES FAMÍLIES 

• Evitar comparacions entre germans, cosins, amics…

• Valorar els esforços i els avenços del nostre fill dins de la normalitat.

• Cal que oferim comprensió, tenir paciència i dedicació.

• Tenir una actitud respectuosa, respectant els seus ritmes.

• No utilitzar els castics com a recurs per canviar la conducta de l'infant → no renyar-lo perquè se li escapi el "pipi" o la "caca".

• Evitar comentaris que generin inseguretat emocional ("Ets un porc", "Si ho tornes a fer ja no t'estimaré".

• Acompanyar a l'infant en aquest procés d'aprenentatge i d'autonomia.

• Oferir recursos útils per treballar la musculatura dels esfínters (control d'esfínters).

QUE HEM FER DESPRÉS DE QUE L'INFANT CONTROLI ELS ESFÍNTERS

• Acomodar el lavabo perquè sigui un lloc còmode i segur: col·loca-li un orinal per promoure l'autonomia de l'infant, facilitant el seu accés. 
• Escoltar i establir converses amb l'infant sobre els seus sentiments respecte les seves frustracions i èxits
• Ser pacients i entendre que tot i haver apres a controlar els esfinters, puntualment se'ls hi pot escapar. (retrocessos) --> Acompanyar-los i comprendre'ls. 
• Mantenir les mateixes rutines. 
• Col·locar roba còmode (calçetes de coto que no apretint, roba fàcil de treure.